*Al nostre pessebre es porteja 😉

Arriba l’hivern i amb ell moltes tradicions que formen part de la nostra cultura. I per això llenço un interrogant a l’aire: com volem viure aquestes festes?

Vivim-lo a la nostra manera!

Jo les vull viure des de l’amor, des de l’alegria, des del respecte i connectades a la natura. I és des d’aquest posicionament que m’apropo a la tradició agafant d’ella el que em nodreix i afegint allò propi que les fa meves.

Personalment m’agrada buscar els orígens de la tradició que hem heredat. Si rasquem una mica descobrim que la majoria tenen un origen connectat a la natura, que és el que sempre ha marcat els ritmes i la forma de viure de les persones. I amb el temps l’hem anat vestint d’altres simbologies.

Així, faig una revisió del que m’envolta aquestes dates, agafo el que m’apassiona i ho incorporo a la meva manera. I aquest Nadal és el primer amb la meva filla i això fa que em plantegi com vull compartir tot aquest llegat i ritual amb ella. I segueixo les mateixes premises d’abans que em fan de sedaç: amor, alegria, respecte i natura.

Natura versus tradició

Celebrem l’arribada de l’hivern. El punt de màxima foscor i l’inici de la llum. El fred i la hivernació. La verdor i la humitat en contrast a l’aridesa d’alguns arbres, una part mor, una altra neix. En sintonia amb aquest cicle anual celebrem:

• el calendari d’advent

Una oportunitat de compte enrere per rebre l’hivern i en la que iniciar tot el ritual de preparació i decoració. Collim el tió, decidim quin arbre volem venerar, creem el pessebre, decidim quin format volem pel calendari, creem guarnicions per casa, preparem regalets, menjars i ens anem explicant històries d’hivern, de màgia i escalfor. Un format que ens agrada pel calendari és el d’una espelmeta a encendre cada dia en la que dediquem un temps per tota aquesta preparació. Així a part de visibilitzar el compte enrere amb cada espelma, o sobre que obrim, apareix un convit per compartir, llegir, crear, escoltar…

• el tió

Ens agrada rebre el tió dins de la primera recollida de llenya per escalfar casa nostra. La recollim del bosc i el tió és una soca que triem entre les que serviran per la llenya. L’apartem i li busquem un espai a casa per agrair l’escalfor que els arbres ens donen en temps de fred. I des del joc simbòlic acollirem el que sorgeixi per cuidar a la soca, sabent que és un joc. El collim pelat, com un tros d’arbre sec més. I des d’aquí deixarem que es transformi. I el dia de Nadal farem el joc de cagar dient-li: caga tió, avellanes i torró, si TU vols cagar garrotada va! Canviem el si no vols, pel si tu vols. Ens agrada convidar al tió i no amenaçar-lo. I les cagades seran àpats dolços per endolcir la diada. Amb l’arribada de la foscor acomiadarem la soca cremant-la i retornant-la a la natura en cendra, per tornar-la a rebre l’any vinent. M’agrada aquesta sensació de cicle, de què tot neix i mor per transformar-se i tornar a donar vida. I en això poden sortir moltes emocions que acollirem i amb les que anirem transformant el ritual del tió. Sempre cuidant-nos, estimant-nos i respectant-nos.

• l’arbre

Recuperem el valor de venerar els arbres perennes que donen vida i verdor en temps de fred i aridesa. I ho fem amb els que estan vius al terreny de casa o portant branques seques i omplint-les de vida amb les nostres creacions.

• la diada de Nadal

Un moment per hivernar en família, per reunir-nos al voltant del foc, menjar aliments de temporada que ens escalfen el cos. Recuperem el moviment animal de resguard i comunitat.

• el naixement

El dia 25 està carregat d’aquesta simbologia del naixement. Neix un nadó especial, una estrella indica la seva arribada i tothom s’hi apropa a donar-li la benvinguda. I també tres mags. Nosaltres agafem aquesta simbologia per celebrar la vida, el que neix dins nostre amb el naixement de la llum, celebrant la nostra vida, la nostra infància en els infants que ens envolten i en nosaltres mateixes. Contacte amb la innocència, el joc i el pensament màgic. Aprofitem aquest moment per valorar-nos, estimar-nos, reconèixer el nostre vincle i agrair la nostra presència. Per això muntem un altaret on hi col-loquem el pessebre, una imatge de la trinitat representada pel pare, la mare i el fill ens acompanyen en aquesta benvinguda de l’hivern.

• els Mags i Magues d’Orient

Decidim dir mags i no reis perquè ens agrada més. I no sabem quin sexe tenien, així que el decidim. Proposem aquest element cultural com un joc que ens inspira aquest reconeixement i agraïment a cadascuna de nosaltres. Expressat de forma incondicional. Ens fem regals que ens neixen del cor, els uns als altres, a través del joc dels mags i les magues per dir-nos que tots som únics, especials, vàlides, mereixedors i benvingudes. Així, no entrem en cap discurs de què els mags ens vigilen o si ens hem portat bé o no. Perquè és una expressió d’amor sense condicions i cap a la persona que som. Els mags i les magues ens pregunten si hem sigut feliços aquest any per recordar-nos que això és el que hem vingut a fer a la vida, cultivar la nostra felicitat. I ens porten carbó i altres elements perquè els recullen pel camí i ens els ofereixen! Astrològicament es té en compte que els humans estem 9 mesos a la panxa rebent l’energia de 9 planetes i es simbolitza l’arribada dels 3 mags en el naixement per fer-nos arribar a través de 3 elements l’energia dels altres 3 platenes i poder tenir en nosaltres tot el cicle dels astres.

*la nostra soca d’aquest any

Joc versus màgia

A casa nostra el Nadal és un convit a la infància, un obrir aquest llenguatge per fer-lo comú i posar-nos tots a mida d’infant. És a dir, estar connectats a l’amor, a la gratitud, a la innocència, al joc, a la màgia! Un recordatori del que significa viure amb el cor obert i disponible. I així és com decidim viure la màgia: a través del joc simbòlic. Els infants en la seva primera infància, fins als 7 anys viuen immersos en el pensament màgic, donen vida als objectes, els fan parlar,… Al principi animen qualsevol cosa sense saber la diferència entre realitat i símbol, i a mida que van creixent saben que estan “fent com si” fos veritat, vivint el joc amb passió però sabent que no és real. Això els permet fer de TOT en el joc, sabent que és “com si” i jugar tot el que necessiten, fins i tot lluitar amb els monstres que més temen, o matar, o desaparèixer… Els mags, el tió, el naixement… per nosaltres formen part del mateix llenguatge. L’únic diferent és que és un joc que proposem els adults, per això sento important compartir-ho amb escolta i respecte, al seu ritme de comprensió i sense mentides. El nostre posicionament és no mentir davant de les seves preguntes, en tot moment expressarem que és un joc al que juguem tots i no explicarem més del que l’infant vulgui saber. Ell decidirà el seu ritme entre màgia i realitat. Un viatge al seu temps, ritme i moment. Sense mentides, sense pressions, sense amenaces, sense càstigs. Amb amor, escolta, joc i respecte.

Nosaltres comencem una nova aventura nadalenca al costat de la nostra filla que segur que transformarà aquests moments en una font de noves descobertes i aprenentatges. Volem gaudir-lo molt!!! Des de nosaltres i a la nostra manera. I veient com ho fan a altres famílies i indrets. I potser ens animem a jugar a més coses!!! A mida que ens vagin inspirant anirem incorporant.

I vosaltres, com viviu el Nadal?

Encantada de saber les vostres vivències creatives per inspirar-nos les unes a les altres!