El bosc ens regala um ambient relaxat que ens ajuda a respirar, a connectar amb nosaltres mateixes, a prendre distància de les emocions que ens fan actuar per poder veure-les en perspectiva i a apropar-nos al plaer de viure el present i despertar en nosaltres la innocència d’estar vius. I ho fa a través de la seva riquesa i senzillesa que atrapa tots els sentits, deixant-los plens de vida i això ens inunda completament per traslladar-nos a un nou estat en nosaltres mateixes de més benestar.

Us passa quan feu un passeig en plena natura que sentiu un alliberanent, una lleugeresa, una connexió amb sensacions agradables que us fan sentir millor?

És un entorn de convit a una mateixa, de retrobament i de benestar.

Per als infants també ho és i per ells, a més, aquesta font de sensacions nodreix de manera exponencial la seva necessitat d’explorar a través dels sentits, del moviment corporal i del joc simbòlic. Un ambient ideal per créixer i gaudir, on petits i grans entrem en una sintonia de connexió individualment i també en convivència i relació, donant-nos allò autèntic en cadascú.

A més, és un ambient que es va transformant segons el moment del dia, segons el temps que fa, segons el moment de l’any, segons l’indret on estem. S’obren possibilitats infinites per als sentits. Si ens ho permetem podem gaudir del sol, de la pluja, del vent, dels bassals, del fang, del floriment, de les fulles seques, dels animalons… De les coses que podem crear en interacció.

Però, què passa amb els nadons?

• des dels braços

Poden gaudir d’un passeig en braços, en qualsevol forma de porteig. Mirar amb nosaltres, compartir des d’a prop els silencis i les descobertes.

• a terra

Els podem possibilitar el contacte amb la terra posant una manteta de picnic al terra. El poder rebre el sol, el vent, tota la música del bosc… Des d’ells tenint llibertat de moviments per descobrir també el seu propi cos.

A poc a poc s’aniran fent grans i sortiran d’aquesta manteta i voldran explorar el territori.

Què fem? És perillós?

Tot el que ofereix l’ambient és molt enriquidor. Embrutar-se s’ho val!

Quins riscos ens podem trobar?

Es poden clavar alguna cosa que els faci mal.

Es poden posar coses a la boca i aquí s’obre el risc d’intoxicació o el risc d’ennueg.

I alhora també ens trobem amb la gran CAPACITAT d’AUTOREGULACIÓ dels infants i amb l’oportunitat que tenim davant per donar-los la possibilitat que aquesta es generi.

Si deixem que els infants facin i nosaltres ens mantenim PRESENTS per no permetre que hi hagi un risc major, els donem l’espai perquè provin i experimentin i trobin una pròpia mesura de cura.

La meva filla J vol agafar les coses petites que veu a terra i posar-se-les a la boca, especialment les pedres. Jo m’he vist entrant en contacte amb la meva por d’ennueg i no he volgut que aquesta frenés la seva gran curiositat i tampoc he volgut tallar-li la riquesa d’explorar al bosc.

Així que he dialogat amb la meva por i amb la possibilitat real dels perills. I he trobat punts de recolzament per viure-ho tranquil-les:

• No m’importa si s’embruta o es posa sorra a la boca. Per tant li permeto posar-se coses a la boca provinents del terra del bosc.
• Em fa por que s’ennuegui i es podria ennuegar amb coses petites. Li permeto posar-se coses grans a la boca o, que en l’escolta de com veig que explora, coses que sé que pot gestionar. Les coses que a mi em fan massa por, com les pedres petitones, li dic que no i també li dic que sé que ella ho vol i que jo tinc por. I li ofereixo altres possibilitats que les dues podem sostenir amb comoditat.
• No em preocupa que es clavi coses o es doni cops petits. Entenc que forma part d’una experiència que l’ajudarà a percebre el que li fa mal i el que no, i a decidir com fer-ho per cuidar-se. Si es tracta d’una possibilitat de cop gran o caiguda gran em poso molt a prop, per evitar-ho amb el meu cos.

Jo he triat que aquesta por o que els possibles perills no limitin la nostra vivència al bosc, perquè ens nodreix i ens alimenta els sentits i l’ànima!

I amb el pas de l’experiència veig com ella es va gestionant i va triant i va gaudint enormement de cada moment. I veig com aquella estona compartida ens genera benestar i alegria en cadascuna i entre nosaltres.

A més, sempre tornem a casa amb el cistellet ple de coses que hem trobat i amb les que seguim jugant a casa o amb les que fem creacions boniques per embellir la nostra llar i que vibren amb aquella experiència viscuda i amb el batec del bosc.

I tu, com ho fas? Surts a tocar bosc? Surts a connectar amb tu i el teu plaer i a compartir-lo en família?