Assessoraments

És un assessorament teórico-vivencial que posa en joc el sistema actitudinal per despertar l’empatia amb l’infant sobre els eixos de l’acompanyament emocional, la comunicació i el cos i el moviment.

El pilar bàsic del nostre assessorament és la sensibilització  amb les necessitats evolutives dels infants. Un cop som sensibles amb aquestes, podem mirar-nos a nosaltres mateixes, els infants, les famílies, els espais, les propostes i el dia a dia amb ells, amb una mirada que estigui amb consonància amb la seva realitat. Això implica parlar d’amor, de respecte, de llibertat i límits.
Una mirada de supervisió per cuidar que el que oferim als infants estigui amb sintonia amb les seves necessitats vitals: ser estimats, disposar de l’espai i el temps d’exploració lliure i rica, i tot això dins d’un marc seguritzant i acollidor.

Oferim assessorament familiar  i assessorament a espais educatius.

ASSESSORAMENT FAMILIAR

  • Trobades individuals d’acompanyament a la criança
  • Xerrades col·lectives a famílies

ASSESSORAMENT A ESPAIS EDUCATIUS

  • Llars d’infants
  • Educació infantil
  • Altres espais educatius

 

COM ENTENEM L’INFANT?

L’infant és un ser únic i capaç, amb tot el seu potencial a dintre per desplegar. La nostra mirada és la de confiança absoluta en el que ja és i creiem fonamental respectar i protegir aquesta essència interna.

Al llarg de la nostra trajectòria de formació i acompanyant infants hem pogut constatar quins són els pilars bàsics que cal oferir als infants perquè ells es puguin desenvolupar amb tota la seva potencialitat i harmonia.

Es tracta de, simplement, donar espai perquè ho puguin fer i, per tant, serà de gran valor l’ambient que els oferim per a fer-ho. Quan parlem d’ambient, ens referim:

  • Al caliu emocional que sosté a l’infant a través dels vincles humans, que amb una mirada amorosa cap a la seva persona, impulsen la seva lliure expressió i l’acompanyen per tal d’entendre-la i satisfer-la.
  • A la riquesa dels espais i materials que l’envolten, oferint possibilitats riques per als sentits, el moviment, la comunicació, la creativitat i les comprensions lògiques. Respectant la manera, el ritme i el temps personal de cadascú.
  • A la protecció que s’esdevé de límits que ens cuiden a les persones, als espais i als materials.

Per poder oferir aquest ambient, cal fer un procés de sensibilització amb les necessitats reals dels infants, un procés de consciència sobre la mirada pròpia cap els infants que és , al cap i a la fi, una mirada cap a la relació que cadascú tenim amb nosaltres mateix*s.

COM ENTENEM L’EDUCACIÓ?

Entenem doncs l’educació com el diàleg espontani que sorgeix de l’infant amb interacció amb el món que l’envolta. I els educadors són els artesans que tenen cura d’aquest diàleg entre l’infant i l’ambient, l’infant i la resta d’infants, l’infant i el seu món interior.

Hi ha moltes maneres de plantejar aquest diàleg i nosaltres apostem per una vessant respectuosa amb les necessitats dels infants. I sentim important posicionar-nos en això ja que no és tan evident com pot semblar. L’educació ha passat per moltes tendències i a vegades s’ha posat a l’infant al servei de les necessitats socials i no a la inversa.

Nosaltres volem recuperar l’educació com un diàleg centrat en la persona i a favor de la seva realització humana. Per això se’ns fa tan rellevant poder supervisar actituds internes cap als infants, els espais i materials que els oferim, les propostes que els fem, els ritmes i els temps en els que emmarquem, com tenim cura del seu intern, de les seves relacions i de les seves capacitats dins d’un procés d’aprenentatge constant i global.

Partint de l’evidència que l’infant es construeix per si sol, fent les seves pròpies connexions,  la tasca de l’educador és acompanyar-lo en aquest procés des del respecte i la seva tasca principal és tenir cura de l’ambient que l’envolta perquè hi trobi tot el que necessita per satisfer les seves necessitats internes.

Cada infant, si l’observem, ens mostra les seves pròpies inquietuds (emocionals, relacionals, corporals, creatives, lògiques…) és per això que observar-se a un mateix i als infants és la primera aptitud de tot educador. Ressonar amb el que està passant per cuidar-ho, tenir eines per acompanyar-ho i recursos per oferir-li allò més adequat. Es tracta d’un art constant, l’art d’educar.

La primera tasca de l’educació és agitar la vida, deixant-la lliure perquè es desenvolupi.

Maria Montessori