LES JOGUINES QUE ACOMPANYEN

El joc és el llenguatge natural de l’infant mitjantçant el qual s’expressa, es realitza, comprèn el món que l’envolta i elabora tot allò que l’emociona.

L’infant mentre juga posa en joc les seves parts més íntimes, manifestant-se com a persona, exposant-se als reptes que el fan créixer en recerca de l’armonia que necessita. Així doncs el joc és una activitat molt seriosa per l’infant i els adults que l’envoltem podem esdevenir els grans cuidadors d’aquesta meravella que es produeix sense que haguem de fer res més que permetre-la.

Davant d’aquesta mirada de respecte cap al valor del joc lliure i espontani de l’infant volem preguntar-nos quin tipus de joguina nodreix a l’infant en consonància a les seves necessitats.

ELS SENTITS

Els infants que juguen ho fan a través dels sentits més corporals: l’olor, el tacte, la vista, l’oïda, el gust.

Un dels aspectes rellevants a tenir en compte és si la joguina que tenim davant és curosa amb els sentits sensorials dels infants, si els enriqueix i els alimenta. La indústria del joc ha quedat molt plastificada obeint a les lleis de la producció eficient, nosaltres volem reivindicar una producció cuidada que inverteixi en la qualitat i que ompli el joc de sensacions riques.

Quan una joguina convida a sentir, els infants es relacionen amb la mateixa sintonia amb aquest objecte i el joc que s’esdevé té un altre registre. Així optem per joguines fetes de materials naturals que omplin els sentits d’experiència.

Tacte de textures llises, rugoses, suaus, fredes, calentes.

Oïda de sons dolços i acústics versus al so mecanitzat i amb poca calidesa.

Vista de colors bells, suaus, artístics versus a les joguines amb colors estridents i plenes de dibuixos simples.

Olor de natura versus a l’esterilitat o l’olor sintètica.

Gust de poder posar-te la joguina a la boca amb seguretat i rebre sensacions diverses.

SEGURETAT I RISCOS

El joc és arriscat, el joc ens porta un pas més enllà del lloc on som ara: quan provem a saltar, quan juguem a amagar-nos i no veure l’altre,…

Optem per una joguina que assumeixi riscos que l’infant pot assumir i amb ells desenvolupar la cura que el créixer demana.

Quan allunyem als infants de certs riscos que poden aprendre a regular els prenem l’oportunitat de desenvolupar la seva pròpia cura.

L a joguina ha de sintonitzar-se amb els reptes de l’infant i ha d’estar a l’alçada de la seva capacitat.

El vidre, les serres, els ganivets, l’escalada… poden formar part del joc dels infants. Quan l’objecte necessita cura l’infant pot construir-la.

QUANT MENYS FA LA JOGUINA MÉS FA L’INFANT

Optem per joguines que possibiliten el joc i no per joguines que resolen el joc.

Si tenim a l’abast un cotxe que disposa de llums, que té sirena pròpia, que roda sol, que té un ús molt definit, l’infant no pot abocar en ell el seu imaginari. Per tant té poques opcions de creació i expressió pròpia.

Si en canvi el material que oferim és un material poc estructurat en quant a símbols i deixa espai a l’infant, les possibilitat s’amplien. Existeix una gran escala d’estructuració, la natura ens regala les majors possibilitats. Així una pedra pot estar al servei de tot el simbolisme, i seguint l’exemple pot ser aquell cotxe de l’inici que cada infant farà servir expressant el seu propi món intern. Seguint la graduació podem trobar altres tipologies de cotxes des de la senzillesa del cos i les rodes a anar sumant elements.

LLIURE DE GÈNERE

Diem prou a aquesta segmentació. Si els infants volen expressar el seu gènere tenen tota la llibertat per fer-ho però deixem d’estereotipar-los amb rols marcats.

Les publicitats que conviden, les cases de joguines que posen models discriminatoris, les botigues que organitzen les joguines per seccions de gènere i les pròpies creences internes ens poden anar posant uns models, a vegades més o menys visibles, que buidem sobre els infants implícitament.

Proposem deixar als infants construir-se lliurement, que tinguin l’espai d’identificar-se amb el que ells necessitin, sigui del gènere que sigui, tant si és un nen que es posa vestits com si és una nena que vol anar sempre de princesa. Sembla que aquestes dues accions poden resultar removedores tant si el gènere tradicional es trenca com si el gènere tradicional es manté. Només ells poden construir-se tal com són si els ho permetem.

OBSERVAR

A l’hora de triar les joguines per als infants la nostra recomanació és que els observeu. En el propi procés maduratiu passem per etapes sensibles a comprensions diferents, si observem què fa l’infant quan juga, què expressa, què busca en els objectes i en els diferents espais on es mou trobarem la resposta a quins elements materials poden nodrir el seu joc.

ACOMPANYAR

Per entrar dins del joc i el plaer la base indispensable és el benestar intern dels infants que va connectat a la seguretat que s’esdevé del vincle amb els seus referents.

El més important que els podem regalar dia a dia és la nostra presència, una de qualitat, aquella que simplement està i que en el diàleg amb l’infant va prenent un lloc dins del seu joc: des de l’observació a la participació.

Quan hi ets en el joc pots copsar què s’hi juga en el joc.

 

Dit això, confiem amb profunditat en les capacitats de l’infant i sabem que en l’entorn que estigui i envoltat del material de joc que estigui trobarà les maneres d’expressar-se i ser.  Aquesta pretén ser simplement una reflexió davant dels interrogants que poden sorgir a l’hora de triar joguines.

 

 

Mireia Batlle

Acompanyant del joc, la infància i la família.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *