📘 🐲 CONTES 🥀📗

Els contes formen part de la vida i especialment de la infància. I ho fan des de sempre i en totes les tradicions. Això ens mostra que és quelcom important en la vida humana, que ens ajuda, que ens serveix, que ens aporta coses importants.

En aquest temps acompanyant infants he pogut veure com els contes són un suport per a ells, tant per moments de plaer, moments de tranquil·litat, moments de relació, moments d’individualitat i moments de consol i comprensió.

És per això que he arribat a la conclusió que els contes acompanyen els moments vitals de les persones ajudant-les a fer-los front comprenent el que els succeeix i donant recursos per ensortir-se’n.

Els contes, d’un forma màgica, entren dins del llenguatge més profund de l’ésser humà, diolguen amb el nostre món intern i aporten calma com si d’un vàlsam d’ànima es tractés. Recullen totes les experiències i emocions mostrant a través de la fantasia i dels diferents personatges/arquetips la llibertat per ser i manifestar tot el que tenim a dins. Expressió molt significativa dins de cada context social i cultural que no accepta totes les expressions, i dins d’una contenció que triem ja que en el món de la convivència aprenem a limitar certs impulsos per no fer-nos mal.

Actualment han sorgit moltes tendències per ampliar les possibilitats d’aquests arquetips. Cosa que podem viure amb riquesa. Existeix el pensament que la nostra cultura ha estigmatitzat a alguns personatges i això pot limitar les possibilitats d’acció de les persones. És l’exemple clar en la llegenda de sant Jordi: el drac és el dolent, el cavaller qui té la força i la victòria i la princesa la debilitat i la que es deixa salvar. Quan això coincideix amb una realitat social limitant apareixen contes que ens ajuden a veure més enllà canviant rols: on es mostra el patiment del drac, la por del cavaller, la força de la princesa. Benvingudes ampliacions que ens ajuden a expandir-nos!

Alhora també voldria reflexionar sobre el poder dels arquetips clàssics i els contes tradicionals. Aquests van dirigits a l’inconsicent i parlen a parts que habiten en totes nosaltres: siguem del gènere que siguem. Totes tenim a dins el coratge, la por, la ràbia, la destrucció, el victimisme, la debilitat, la màgia, la creativitat, la saviesa, l’alegria, la tristesa… I els personatges dels contes clàssics cadascún encarna aquesta part de nosaltres permetent que ens poguem emmirallar i reconèixer amb total llibertat amb aquestes parts internes, moltes, socialment prohibides. Així, cadascú quan llegeix un conte se sent identificat o ressona amb coses diferents, segons el moment i la persona que és. Que alliberador és sentir que pots plorar la teva tristesa amb dumbo, amb l’aneguet lleig… Quan en la vida real tens tota una contenció. Que empoderador és deixar anar tota la ràbia i agressió en les històries de bruixes dolentes i dracs ferotges!

I que reconfortant és el missatge que hi ha darrera de TOTS els contes: sortir vencedor de totes les dificultats vitals. Perquè així és: el personatge es converteix en heroi davant les dificultats en aquest viatge on apareixen personatges col-laboradors i entorpidors (representant totes les emocions vitals) i en el que finalment s’esdevé el retorn a la pau i a l’alegria amb molts més recursos i permisos.

Per tant, des d’aquí un convit a valorar la tradició i també l’ampliació de rols. Perquè els contes són poderosos companys vitals, que ens acompanyen i ens ajuden a transitar i comprendre cada moment.

Per això tan important triar els contes segons el que viu l’infant i no avançar etapes que poden remoure pors que encara no estan presents en la seva vida. Escoltar en quin moment estan per aproximar-los recursos que estiguin a la seva alçada.

Un recorregut evolutiu dels 0 als 3 anys

El primer any de vida

En aquest temps l’infant està submergit en una descoberta sensorial i motriu. És per això que quan més riques siguin les qualitats dels materials que toca, veu, olora, escolta i degusta més nodridora és la seva experiència. Alhora també són constants les conquestes motrius des de mirar a voler tocar un objecte, en la constant coordinació de tot el cos fins a arribar a agafar-lo. Tant sigui en moure la mà per agafar com en desplaçar-se per atrapar l’objecte. I quan hi interacciona és quan entra en joc aquesta sensorialitat.

L’infant es troba en aquest moment, per això recomano poder passar dels objectes diversos, i fer una evolució des del tovalló amb colors llampants, a la tela amb diferents textures i etiquetes (doudou), a finalment un conte de tela amb diferents sensorialitats i possibilitats de motricitat fina. Remarco la importància de la qualitat sensorial amb elements naturals i de la bellesa d’aquests. La seva experiència és totalment tàctil i motriu.

I podem anar oferint-los aquesta gamma al ritme de la seva evolució amb el cos i els objectes.

Quan comencen a reconèixer imatges, prop de l’any, la millor opció és partir d’imatges reals i quotidianes. Existeixen àlbums de tela on podem posar fotografies pròpies.

Entenent aquest moment no recomano introduir imatges en dibuixos, ni històries simbòliques que encara no poden comprendre, abans de l’any o de que mostrin aquesta comprensió.

Al voltant de l’any

Comencen a tenir interès per mirar imatges, per entrar en la quietud i tenir una experiència visual en interacció amb un petit joc que ofereix l’adult a través de sons.

Jo recomano primer oferir contes amb imatges reals, de cartró que puguin manipular autonomament i amb una imatge per pàgina.

Les imatges reals les poden comprendre perquè és la realitat que els envolta. Tendim a oferir molt aviat la representació a través de dibuixos en un moment en què ells no associen aquesta relació. I també tendim a oferir contes amb molts estímuls: plens de colors i imatges diverses. Un factor important a valorar en aquest moment és la senzillesa i la realitat.

Són molt enriquidors també els contes que ofereixen jocs vinculats als jocs espontanis que ja fan ells: el cu-cut, amagar-se i aparèixer, el tirar les coses… Així hi ha contes que tenen solapes que amaguen, contes amb textures que permeten ampliar la seva descoberta sensorial i contes que demanen una interacció motriu com omplir i buidar, treure i posar, tapar i destapar… Observar el joc de l’infant ens ajuda a veure quin conte està en consonància amb ell. Aquí els adults podem oferir jocs a través de posar sons als animals, posar cançonetes a alguna imatge, obrir i tancar el conte, aproximar el conte al cos per fer pessigolles, o petits ensurts/sorpreses.

I sempre aquests contes han de ser amb un material que el pugin mirar sols, gestionant el pas de les pàgines, sense perill de trencar-los.

De l’any als dos anys

Des d’aquesta escolta al seu moment evolutiu, els infants van entrant en el llenguatge a través de gestos, comprenent les nostres paraules, associant símbols… És aquí quan podem començar a introduir contes amb dibuixos. També un indicador és la seva entrada en el seu propi dibuix i el fet de voler representar amb el seu gargot o el seu joc simbòlic d’imitació de personatges i rols.

Podem tenir en compte que la qualitat segueixi estant present a partir d’imatges belles i dels materials del llibre. Tendim a donar qualsevol dibuix a l’infant, qualsevol historieta a l’infant i no totes són igual d’enriquidores.

A mida que el llenguatge simbòlic va prenent espai, més enllà del mirar imatges quotidianes i de petits jocs, és molt important seguir presentant un material adequat al seu moment maduratiu. És a dir que la història que li posem al davant, sigui en conte escrit o en llenguatge oral, tingui a veure amb ell. Així podem oferir-li contes sobre les coses que li agraden, tenint en compte el seu món simbòlic: vehícles, animals… I a poc a poc aquests personatges aniran prenet emocions i també la vida quotidiana anirà omplint-se d’emocions que l’infant expressarà: pors a l’anar a dormir, dolor en separar-se de la mare, cops al relacionar-se amb d’altres infants, la pèrdua d’algú estimat, l’alegria del joc, l’alimentació, els enfadus, els límits, el controlar els esfínters, la gelosia, l’arribada d’un germà… Tots ells moments vitals que els contes acompanyen des del seu llenguatge i en el que troben molta comprensió i molts recursos per fer-hi front. És important que llegim els contes i que mirem si acompanyen les emocions des de l’adoctrinament o la moralina, o si tenen una cura emocional sensible i atenta. On l’infant hi trobi consol i no judici o culpa.

I que sobretot els contes siguin un moment de plaer compartit, en família, de companyonia i amor, per a través d’un llenguatge de joc i símbol totes les persones ens acompanyem les unes a les altres càlidament.

I també us convido molt a crear des de la veu, inventant historietes que parlin de les vostres aventures diàries i de com us ensortiu amb elles.

Espero haver-vos aportat algunes idees i recursos per acompanyar la vida amb contes.

Que tingueu bona diada ben contada!

Mireia Batlle.